De la Matèria al Píxel: Una Trajectòria de Volum i Manipulació Formativa 

Nascut l'octubre de 1981 a Sabadell, en el si d'una família vinculada al disseny i la decoració, la meva relació amb la creativitat mai no va ser teòrica, sinó eminentment tàctil. Més atret per l'ofici directament après que per la disciplina acadèmica tradicional, vaig iniciar-me ben jove a la fusteria del meu avi. Mantenir el contacte amb la fusta, entendre les seves vetes, la resistència i les possibilitats d'un bloc de matèria bruta va establir les bases d'una obsessió permanent: la manipulació de la forma.

Quan la mecanització del mercat va anar substituint l'artesania manual, la necessitat de continuar explorant el volum em va portar cap a un entorn tan insòlit com revelador: un taller ortopèdic. Més enllà de la tècnica, adaptar estructures a la morfologia humana va modelar una visió particular sobre la funció, l'ergonomia i l'escultura aplicada al cos i a l'espai. Aquesta recerca de rigor formal em va conduir a l'Escola Massana de Barcelona per aprofundir en el dibuix i l'escultura, tot i que aviat vaig reprendre el camí com a autodidacte, refractari a encasellar-me en un sol llenguatge.

«L'artesania, l'ortopèdia i l'escultura comparteixen una mateixa premissa: la comprensió profunda del buit, de la matèria i de la relació que l'ésser humà manté amb els objectes que l'envolten.»

Aquesta etapa d'experimentació sense filtre es va expandir en múltiples direccions: pintura, disseny gràfic, interiorisme eclèctic i minimalista, escenografia i música, articulant espectacles visuals en sales com La Paloma o el Roxy Music Club, i cofundant el 2008 el centre sociocultural Subsol a Castellar del Vallès. En aquest mateix període, la fotografia va prendre un paper central, portant-me a treballar en la direcció d'art per a revistes internacionals i productores musicals.
Els inevitables punts de gir empresarials em van menar posteriorment a consolidar aquesta visió espacial a través del doble grau en Projectes i Direcció d'Obres (PIDO) i Arquitectura Efímera.

Avui, des del meu propi estudi, la meva activitat se centra en el disseny d'interiors, la visualització 3D i la creació d'entorns i virtuals.

«Encara que de vegades pugui semblar un exercici tècnic o banal en comparació amb el caràcter visceral de l'art, entenc la infografia i la simulació espacial com una continuació lògica de la meva feina d'escultor: un diàleg contemporani entre la matèria, la llum i la geometria humana, cercant la maduresa narrativa que només dona l'exercici constant de l'ofici.»